MONÇONGER, [MUNÇONGER] adj.

Mentider.

V. mençonger, monçoneguer.

"... e per ço que ningu no l tinge a munçonger de ço que l dira, prega... que ls guarden en les canonices de monsenyer sant Danis, e alli podran provar per la letra si diu veritat o monçonega..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CC, 1